Vés al contingut

Víscera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Els ronyons són un exemple de víscera

Una víscera o, col·loquialment, entranya, és un òrgan contingut en alguna de les cavitats esplàcniques del cos humà i animal (toràcica, abdominal i pelviana). Són òrgans que deriven embriològicament del mesoderma o de l'endoderma. Són vísceres els òrgans sòlids de l'aparell respiratori i aparell digestiu, com ara els pulmons, el cor, el fetge, el pàncrees o la melsa. Es consideren vísceres buides els segments del tub digestiu, l'estómac, la vesícula biliar o la bufeta urinària. Segons aquest concepte de víscera, el cervell no seria una víscera, ni tampoc els músculs ni els ossos. Malgrat no estar situats -en condicions normals- dins d'una cavitat esplàcnica, els testicles són també vísceres.

En les vísceres es distingeixen tres elements:

  • Pedicle o paquet vasculonerviós de la víscera, encarregat de la seva irrigació sanguínia, drenatge i innervació.
  • Hil. Orifici a través del qual penetra el pedicle.
  • Coberta de teixit conjuntiu lax.

Les vísceres abdominals poden ser intraperitonials o retroperitonials (glàndules suprarenals) i les del tòrax intramediastíniques o extramediastíniques.

L'esplacnologia és la part de l'anatomia que estudia científicament les vísceres, parant especial atenció en els aparells digestiu, respiratori, urinari i genital.[1]

En l'àmbit culinari i de la indústria càrnia les entranyes animals reben el nom de menuts.

Classificació

[modifica]

Segons la constitució anatòmica o estructural, hi ha dos grans grups de vísceres:

  • Vísceres sòlides, massisses o parenquimatoses: són les vísceres que presenten dues parts ben diferenciades en la seva constitució anatòmica: l'estroma (teixit de suport, que representa la carcassa intersticial) i el parènquima (teixit funcional o teixit noble de la víscera que la dota del seu tipus de funció) i està format també per la càpsula envolvent que la protegeix. Tenen hil i pedicle.
  • Vísceres buides, membranoses o canaliculars: són les vísceres que presenten morfologia de sac buit i que estan entapissades per una sèrie de capes estructurals o túniques. No tenen hil, però si pedicle. Les túniques o capes que presenten les vísceres buides són, d'externa a interna:
    • Túnica externa, serosa o adventícia.
    • Túnica muscular: formada per fibres musculars que li donen la mobilitat a les vísceres (contracció). Poden estar disposades en diversos estrats però també en diverses direccions (obliqua, circular, longitudinal).
    • Túnica mucosa: és la capa més interna de la víscera buida, que entapissa la llum de la víscera. Aquí pot haver alguna glàndula mucosa que segregui productes per lubrificar la víscera.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]